MÚSICA DE LA SETMANA- PIETRO MASCAGNI: CAVALLERIA RUSTICANA(INTERMEZZO)

Del compositor  italià Pietro Mascagni, aquest emocionant Intermezzo de l'òpera Cavalleria Rusticana.
L'òpera, com sabeu, és com a una mena de teatre en la qual els personatges, en lloc de xerrar als diàlegs, el que fan és cantar i, de vegades, també parlen.
Idò, a l'Intermezzo( o Intermedi) els cantants descansen i l'orquestra agafa tot el protagonisme sense els cantants. I aquest Intermezzo que escoltarem és una de les joies més commovedores i de més bellesa que ens ha deixat la història de la música. De tal bellesa i de tal emoció que inclús el director de l'orquestra, Georges Prêtre, sembla que s'eixuga una llàgrima en un moment de la interpretació.
S'heu de fixar també que, a l'òpera, com que els protagonistes són els personatges, és a dir, els cantants, ells són els que ocupen l'escenari i l'orquestra toca baix, al fossat. Adoneu-vos que pràcticament estan a les fosques.
Intentau treure les emocions amb aquesta música que sol anar bé.


                      

MÚSICA DE LA SETMANA- CANTANTS O VOCALISTES

En aquesta audició intentarem explicar la diferència entre un cantant i un vocalista. Encara que, a simple vista, no sembla que hi hagi gaire diferències, sí que hi són. Així, el cantant interpreta una melodia amb una lletra determinada, és a dir, canta una cançó; en canvi, el vocalista, a més de cantar la cançó, utilitza els sons produïts pel seu aparell fonador per, per exemple, imitar altres instruments o també per improvisar amb els diferents sons. Un exemple il·lustratiu serien els intèrprets que aquesta setmana presentam. Es tracta del gran Al Jarreau(que, per cert, actua a Palma a finals d´aquest mes) i un dels seus alumnes avantatjats, Kurt Elling.
Com podreu comprovar, a l´inici de la cançó Al Jarreau(que és el del capell) va imitant el contrabaix. Inclús mou els dits com sí estigués pitjant les cordes. Alhora, Kurt Elling, que és l´altre, imita la percussió. Després d´aquesta mena d´introducció Kurt Elling comença a cantar la cançó i n´Al Jarreau li acompanya amb el seu contrabaix particular. Entra el piano, el contrabaix real i la batèria i, després d aquest incís, s´intercanvien els papers: Al Jarreau canta la cançó i Kurt Elling li acompanya amb la veu imitant la percussió, per a més tard iniciar una particular batalla
d´ improvisacions vocals entre l´un i l´altre.
A més d´aquest video vos posarem altres exemples de bons vocalistes com el conegut de Bobby McFerrin o un dels pares de tots,Jon Hendricks amb el grup vocal Manhattan Transfer

MÚSICA DE LA SETMANA-MÚSIQUES DEL MÓN: ITÀLIA

Un dels països  del programa Comenius on la nostra escola també hi participa és Itàlia. D'aquest país hem escollit una dansa típica d'allà de la qual ja vàrem parlar quan presentàrem la Simfonia Italiana de Mendelsshon. Es tracta de la Tarantella. El ritme d'aquesta dansa és molt animat des del principi de la cançó i, sovint, i com podreu comprovar qual l'escolteu, després de la primera meitat  va augmentant de velocitat en crescendo fins arribar al final. Aquest accelerando, i segons alguns teòrics, està relacionat amb l'aràcnid del qual prové la paraula tarantella, és a dir, de la taranta o tarántula en castellà. Potser tingui a veure a que quan et pica una taranta has d'anar corrent al metge?
El ben cert és que la tarantella que aquesta setmana vos presentam, i que és una Tarantella napolitana, és una petita joia composada per un compositor alemany, n' Athanasius Kircher, que va néixer al 1602, i que està magistralment interpretada per una agrupació italiana, L'arpeggiata. Aquesta formació utilitza instruments de l'època i així podreu escoltar: de corda pinçada, guitarres i harpa; de corda frotada, encara que aquí pince les cordes(pizzicatto), el contrabaix, i també la viola da gamba( cama en italià), i que és el precedent del violoncel; de corda percutida, és a dir, picada, aquesta mena de saltiri que toca amb aquests martellets; i, per finalitzar, i de percussió, aquestes castanyetes que li donen una gràcia molt especial a la peça.
Escoltau, si voleu, aquesta petita meravella i fins la propera.