CANÇÓ DE NADAL: QUAN SOMRIUS

Ja estam a la darrera setmana del trimestre i, pràcticament, ja és Nadal. El divendres 21 recitarem i cantarem nadales i ens agradaria que els familiars també participassin. Per això, hem pensat que quedaria molt bé que cantassim una mateixa cançó tots plegats. La cançó que hem escollit és "Quan somrius" i la cantaríem de la següent manera: el primer cicle cantaria la primera estrofa; els de segon cicle, la segona; la tercera, la cantarien els de tercer cicle; la quarta, els mestres; i la tornada, la cantaríem tots. Vos sembla bé? Idò, aqui la teniu perquè la practiqueu i demostrau al món lo bons cantaires que sou. Bon Nadal!

MÚSICA DE LA SETMANA:LUCIANO BERIO-SEQUENZA V

Compositor italià que va morir al 2003, Luciano Berio està considerat com un dels compositors més importants de la música vanguardista contempòrania europea juntament amb en Luigi Nono, Karl Stockhausen i d´altres. Vanguardista perquè va  rompre amb les formes musicals més tradicionals i amb la manera de fer música (quan l´escolteu el comprovareu) i contemporani perquè va viure a una època molt recent.
En Berio era pianista però, durant la Segona Guerra Mundial va ser reclutat per al exèrcit i el primer dia, mentres utilitzava un revolver, es va lesionar a una mà i va haver de deixar de tocar el piano i dedicar-se a la composició.
Aquesta Sequenza V per a trombó sol, forma part d´una col.lecció de sequenzes ( en total són tretze d´entre cinc i deu minuts cadascuna) que cada una d´elles està dedicada a un instrument. Per escriure aquestes peces, en Berio va haver de comptar amb la col.laboració de famosos intèrprets ja que per escriure una composició per a un instrument determinat has de conèixer-lo molt bé . En aquest cas, a més, requereixen que els músics que les toquen siguin molt bons. Així veureu que, en aquesta, l´intèrpret ha d´actuar a la vegada tocant i cantant i ha de transformar la veu en un instrument i l´instrument en veu. Què complexe eh?. Si escoltau molt bé, molt bé, veureu que en un dels fragments toca i xerra a la vegada.
El trombonista és en Christian Lindberg que para l´ocasió s ha vestit de payaso perquè en Berio així ho suggeria.

Ah, i com que ahir em varen enviar aquest video i també hi ha trombons, idò també el pos. A què fins ara creieu que la vara del trombó es movia amb les mans?

MÚSICA DE LA SETMANA: STEVIE WONDER- I WISH

Encara que n'Stevie Wonder ha tingut entrebancs greus a la seva vida com quedar-se cec des de ben petit, orfe quan era un nin o tenir un accident de cotxe com a conseqüència del qual va estar uns dies  en coma, sempre ha mostrat en la seva música unes ganes de viure encomiables.
Per altra part, és un dels músics més genials de la història de la música i als tretze anys ja va aconseguir el seu primer èxit. A més de ser multinstrumentista, és a dir, toca diferents instruments, ha creat discs  que quedaran, probablement, com a obres mestres de la història de la música.
Un exemple clar és el disc Songs in the key of life que inclou el tema que presentam, I wish, o també Innervisions, Talking Book o d'altres.
Aquesta cançó, I wish, es va desenvolupant al voltant d'una línia de baix amb la qual s'inicia la cançó i que no abandona en quasi tota l'estona. Això en música té un nom, obstinat, que és una repetició d'un fragment rítmic o melòdic d'una manera insistent durant una cançó. Sabeu el que és una persona caparruda, no? Idò una persona obstinada seria el mateix i d'ahi el terme musical obstinat. I aquest seria un dels elements que atreuen més de la cançó: el fet que aquesta repetició constant, aquest obstinat no arribi a cansar en cap moment. Mem si sou capaços de seguir-lo?

INSTRUMENTS: EL PIANO

Bé, aprofitant que la darrera música de la setmana era el Clair de Lune de Claude Debussy i que l'instrument protagonista d'aquesta i d'altres obres d'aquest autor estan escrites per a piano, sols voldríem mencionar les tres classes de piano que s'utilitzen actualment ( i sols es referim als pianos acústics, és a dir, els que no els fa falta endollar perquè sonin). Mirau, el piano que utilitzava n'Angela Hewitt per interpretar a Debussy al Clair de Lune era el de Gran cua i que pot medir més de 256 cms; el de mitja cua, que pot medir entre els 190 cms i els 225; i el més corrent de trobar,  el vertical o de paret,que és el que solen utilitzar els estudiants de piano.

                                            




Piano vertical o de paret

                                         Piano de mitja cua

Piano de gran cua

MÚSICA DE LA SETMANA: CLAUDE DEBUSSY-CLAIR DE LUNE

Malgrat que en Claude Debussy no va destacar molt als estudis de música i que, segons diuen, era bastant indisciplinat, sí que va ser un gran pianista i compositor. Idò, d'aquest autor francès, escoltarem un dels moviments de la Suite Bergamasque ( el seu primer gran èxit). Com recordau d'altra música, la Suite és una composició instrumental que té diferents moviments(parts) i que tenen el seu origen en un ritme de dansa.
En Debussy va trencar amb el Romanticisme, que era el corrent musical que estava de moda a occident per aquella època, i el que pretenia era que el que escoltàs  la seva música sentira imatges i impressions. Per això, a n'aquest corrent musical( i que també va ser en el camp de la pintura amb Monet , Manet i d'altres) se li va donar el nom d'Impressionisme. Encara que a ell no li agradava que li incloguessin.
Mem si tot això, aquestes imatges i impressions, les sentiu en aquest deliciós Clair de Lune(clar de lluna) amb la magnífica interpretació de n'Angela Hewitt que, com podreu comprovar ella si que ho sent. Fins i tot ni tan sols un esclat d'una bombeta o qualque cosa similar que se sent cap al minut  2:35  no la fa deixar de sentir. Ni a ella ni al públic assistent.

MÚSICA DE LA SETMANA: MÚSIQUES DEL MÓN- HONGRIA- CSÁRDÁS-VERBUNKOS

Com sabeu, el projecte de centre d'enguany té com a lema "Un poble, quatre països i el món", en el qual treballarem la convivència amb altres cultures. A tal fi, cadascun dels cicles ha triat un país del món per conèixer les seves costums, la seva gastronomia, la seva cultura... Nosaltres, des d'aquest blog, també participarem des de la vessant musical i, encara que ja hem presentat diferents músiques del món, enguany ens centrarem en la música dels països de les escoles que participen en el projecte Comenius (projecte que tracta de conèixer com gestionen el medi ambient els països participants per intentar fer un projecte comú) juntament amb la nostra.
Començarem pel país que ha escollit el 3r cicle i que és Hongria. En aquest país tenen un ball molt típic  que són les Csárdás i que les bandes romanies(d'ètnia gitana) varen popularitzar.
Una de les característiques d'aquest ball és la variació en el tempo, és a dir, en la velocitat. Comença amb un tempo lent on el violí, que pot estar acompanyat per un instrument molt conegut allà que és el címbal, interpreta una melodia molt adornada i nostàlgica. Després el tempo canvia amb un accelerando( la música cada vegada va més aviat) fins arribar a un tempo rapidíssim i on els instruments protagonistes improvisen d'una manera vertiginosa i virtuosa.
La versió que posam són les cèlebres Csárdás de Monti i estan interpretades per la Gypsy Symphony Orchestra. També vos posarem una imatge del címbal per veure si l'identifiqueu dins aquesta orquestra. A veure si us agrada.

CÍMBAL

Una altra dansa típica d'Hongria són els Verbunkos, que es tocava i ballava durant el reclutament militar.

MÚSICA DE LA SETMANA: THE ROLLING STONES-MISS YOU

Keith Richards i Mick Jagger, guitarrista i cantant respectivament d'aquest llegendari i incombustible grup ( de fet, i encara que s'han barallat molt, duen cinc dècades junts) eren companys de classe a una escola de primària com aquesta en la que es trobam. Després varen perdre el contacte fins que un bon dia es retrobaren  a una estació de metro. Tant un com l'altre havien tocat en diferents grups durant aquest temps fins que varen decidir formar el seu propi grup. A partir d'aquest moment les cançons d'aquest grup han estat a les llistes dels discs més venuts i és, sens dubte, un dels grups més coneguts de la història del rock i de la música, compartint fama amb un altre grup mític, els Beatles. La diferència amb ells és que els Rolling Stones han estat més influenciats per la música negra.
La cançó que proposam és Miss You que va ser creada en plena efervescència de la música disco( música per ballar a les discoteques) a New York. Això es nota molt sobretot si es fixem en la línia del baix elèctric.
Posarem dues versions: la versió original del disc " Some Girls" i una versió en directe a una actuació a Texas. A ballarrrrrrr!

MÚSICA DE LA SETMANA:ARAM KHATCHATURIA- SPARTACUS

Aram Khatchaturian va ser un compositor soviètic d´origen armeni que va destacar per composar molta música pel cinema i teatre i també per ser l´autor de ballets tan coneguts com aquest que presentam, Spartacus ; o Gayaneh, on es troba la famosa Dansa del sabre.
A Khatchaturian li agradava molt la música popular del seu país, Armènia, i també de països del voltant com Azerbaian i Georgia, i això es veu reflectit a les seves obres.
Spartacus és un ballet que està dividit en tres actes i deu escenes i tracta sobre la vida d´Spartacus, que era un esclau de l´Imperi romà que s´enfrontà als romans però que, al final, surt vençut.
El fragment que escoltarem és l´adagio inicial, que és una de les melodies més emotives de la història de la música.
La versió és dels famosos ballarins del Teatre Bolshoi de Moscú.

MÚSICA DE LA SETMANA:ENNIO MORRICONE-EL BO,EL LLEIG I EL DOLENT

De la pel.lícula "El bo, el lleig i el dolent" hem tret aquest fragment de la banda sonora que va composar n'Ennio Morricone.
Sergio Leone, que ha estat el director de pel.lícules tan conegudes com la que hem esmentada abans però també de "Per un grapat de dolars", "Fins que va arribar la seva hora" o la genial "Hi havia una vegada a Amèrica", tenia un amic músic que va ser ja company d´escola seu i, com que eren tan amics, en Sergio li va demanar a n´Ennio que li fes la banda sonora de moltes de les seves pel.lícules. Com, per exemple, d´aquesta que hem seleccionat. Per cert,aquesta pel.lícula i moltes d´altres del gènere western(de vaquers, d´indis, de pistolers....) va ser rodada a la província d´Almeria.
D´aquesta música cal destacar el tema principal, que és dels més coneguts de la història del cinema.

MÚSICA DE LA SETMANA: CARLINHOS BROWN-CARLITO MARRON

Carlinhos Brown és un músic brasiler que, a més de la seva carrera musical en solitari, ha col.laborat amb importants músics brasilers com Caetano Veloso, Joao Gilberto o Djavan.
Però Carlinhos Brown no tan sols és un músic sinó que també es dedica a ajudar a la gent menys afavorida econòmicament del seu país. Així, als anys 90, va formar un grup de més de 100 percussionistes i cantants anomenat Timbalada. La majoria de components d´aquest grup eren joves pobres que vivien al barri de Candeal a Salvador de Bahia i que és on va néixer ell.
Un altre projecte solidari que va iniciar en Carlinhos va ser la banda Lactomia, que està formada per nins pobres d´entre 7 i 23 anys i que toquen instruments que han construït amb materials reciclats.
La cançó que aquí vos presentam és Carlito Marron ( Carlinhos Brown) on conta una mica la seva infantesa.
Vos proposam dues versions: una en la que també participa el gran músic cubà Bebo Valdes ; i una altra on es representa el que conta la lletra de la cançó. Que les gaudiu.

MÚSICA DE LA SETMANA: LEOS JANACEK- SINFONIETTA

El compositor txec Leos Janacek va estudiar, a més de música, magisteri( per ser mestre) i, al principi, com que no tenia molts de doblers per poder comprar-se un piano, va haver de practicar sobre un teclat dibuixat sobre un cartró.
De les composicions més conegudes d´en Janacek trobam l´òpera Nenufa que, quan es va estrenar, no va tenir molt d´èxit però que, amb el temps, s´ha fet molt coneguda.
De les darreres obres d´aquest compositor està la Sinfonietta que aquí vos presentam. Es tracta d´una música que va crear inspirant-se en una banda que havia escoltat pel carrer i, a partir d´aleshores, es va decidir a  composar una fanfarria. La fanfarria, si recordau d´altres músiques que aquí hem mencionat, és una peça musical interpretada per instruments de vent-metall i percussió.
Per altra part, aquesta música va ser emprada per inaugurar un festival de gimnàstica.
En aquesta versió que aquí proposam cal destacar uns instruments que no són gaire coneguts perquè no es veuen sovint a les orquestres i que són els bombardins. Perquè es feu una idea són com tubes però més petites. A veure si els descobriu!

MÚSICA DE LA SETMANA- LOUIS ARMSTRONG: LOVELESS LOVE

La primera música d´enguany ha estat Louis Armstrong interpretant una cançó composada per en W.C.Handy, que està considerat el pare del blues i, encara que no va ser el creador, sí que va ser el que va popularitzar-lo als Estats Units.
El blues, que vol dir melancolia o tristesa, va néixer com un cant alliberador dels esclaus africans que varen ser traslladats a la força als Estats Units a treballar en feines que no volien fer els blancs.
A partir d´aleshores, aquest estil es va extendre i ha influït a molts d´estils que varen sorgir a partir d´ell com el rock, el jazz, el funk i altres gèneres musicals.
La cançó que aquí proposam és Loveless Love, que també cantaria la inigualable Billy Holliday. Gaudiu-la.

TATXIN TATXAAAAAANNNN

Què creieu? Què havíem desaparegut del ciberespai musical? Idò no. El bloc de música del CEIP Montaura comença un nou curs amb noves músiques i amb renovats ànims. Unes vos agradaran més, altres manco però de totes, esperam, podrem treure qualque cosa. La música és interminable i n´hi ha per tots els gusts, per a cada estat d´ànim, per a cada moment..... I nosaltres, en la mida del possible i intentant donar a conèixer músiques que normalment no esteim acostumats a escoltar , tractarem de treure el màxim profit d´elles. Esperam trobar-vos per aquestes contrades i bon curs 2012-13.

MÚSICA DE LA SETMANA- HOMENATGE A ROBBIN GIBB

En Robbin Gibb va morir la setmana passada i era un dels quatre germans que formaven el grup Bee Gees. Ara sols queda un, en Barry Gibb.  Eren de nacionalitat britànica, però les seves primeres cançons les varen enregistrar a Austràlia ja que la seva família es va traslladar allà.
Anys més tard tornen a Anglaterra i obtenen un gran èxit, sobretot amb la cançó Massachussets.

A l'any 1969, el grup pràcticament es desfà però a l'any següent es tornen a juntar i comença l'etapa americana. A l'any 1977 arriba l'èxit a nivell mundial amb la participació a la banda sonora de Saturday Night Fever, pel.lícula que va revolucionar la musica disco( música per ballar).
És important destacar la forma de cantar, sobretot d'en Barry Gibb, ja que cantava de falset, és a dir, canta amb una veu que no és la natural seva sinó  una veu més aguda.

Presentam quatre videos: el seu primer gran èxit, Massachussets ; dues de les cançons més conegudes dels Bee Gees i que formen part de Saturday Night Fever, Stayin' Alive i Night Fever ; i també posam un video on surt en Robbin fent una altra versió de l'Stayin'Alive en solitari i acompanyat d'una orquestra. 

MÚSICA DE LA SETMANA: GUSTAV HOLST- ELS PLANETES(JÚPITER)

El compositor anglès Gustav Holst  és conegut, sobretot per aquesta Suite, que és una obra musical que té diferents parts més o manco breus i que té el seu origen en els balls de l'època barroca(segle XVII).
Els Planetes, com hem dit abans, és l'obra més coneguda de Holst, la qual cosa no li agradava gens perquè pensava que altres obres seves eren millors.
Aquesta obra està formada per set moviments, cadascun dedicat a un dels set planetes( exceptuant la Terra i Plutó, que encara no s'havia descobert com a tal).
En el cas de Júpiter, que és la música que hem triat, Holst volia que representàs la imatge d'una persona sempre amb bon humor, que gaudeix de la vida,grossa i alegre.
A destacar l'entrada contundent de les trompes, que tenen molt de protagonisme i tota l'orquestració en general amb una sèrie continuada de canvis de ritme i melodia.

RICHARD WAGNER- OBERTURA DE TANHAUSER

Tanhauser és una òpera en tres actes que va composar integrament Richard Wagner, és a dir, va composar la música i també va escriure el llibret ( el que diuen els personatges). Què complicat , no? i quina feinada!. Però Wagner, que era un home  molt apassionat, molt treballador i també molt polèmic, va ser el defensor d´una nova concepció de l´òpera on l´orquestra té tanta importància com els cantants.
El fragment que hem escollit és el principi de l´òpera, és a dir, l´obertura( per això és diu així, perquè obri la música). També hem de dir que les obertures són instrumentals ja que els cantants no participen.
La història tracta d´un cavaller d´una llegenda popular alemanya, Tanhauser, que no va rebre el perdó del papa quan va tenir una relació d´amor amb la deesa Venus.
Quant a la música, cal destacar el tema( o leitmotiv ) amb el qual comença i que està interpretat per les trompes, els fagots i els clarinets i que al final, i d´una manera molt emotiva, reprodueixen els trombons i el vent-metall, en general.

MÚSICA DE LA SETMANA: DEEP PURPLE-SMOKE ON THE WATER

I aquesta setmana, un clàssic del Hard Rock o Heavy Metal, Smoke On The Water, d'un grup pioner: Deep Purple. Aquesta cançó va sortir publicada a l'àlbum Machine Head a l' any 1972. Després va sortir en un àlbum memorable, Made in Japan, i aquesta vegada en directe.
Aquesta cançó cont la història d'un incendi que va ocórrer al casino de Montreux durant el concert d'un altre gran músic, Frank Zappa.
El riff de guitarra, que és una frase que es repeteix sovint a una cançó, és un dels més coneguts de la història de la música i s'ha utilitzat, s'utilitza i, probablement s'utilitzarà pels que es compren una guitarra elèctrica i comencen a estudiar-la.

Aqui teniu dues versions: una que correspon a una actuació de l'any 1973 i una altra que és la versió del Made in Japan.

MÚSICA DE LA SETMANA: LA BOTTINE SOURIANTE- LA GRANDE" CÔTE

La Bottine Souriante ( "La bota somrient") és un grup del Quebec, Canadà, que va néixer a l'any 1976 i que fan una música popular, mescla d'arrels celtes i de l'Acàdia, que era una colònia francesa i que abastava tres províncies del Canadà.
Aquest grup s'anomena així perquè, com podreu comprovar, el músic que toca la guitarra  du unes botes amb les quals fa una percussió constant. També  complementa aquesta percussió una al.lota que balla claqué, molt bé per cert. En aquest video però seran quatre que faran aquesta percussió amb les botes. És de destacar igualment el violí, l'acordió i la secció de vent, així com també el caràcter alegre  i festiu de la seva música. 

MÚSICA DE LA SETMANA: WOLFANG AMADEUS MOZART-CONCERT PER A OBOÈ I ORQUESTRA

L'oboè és un instrument de la família del vent-fusta i de llengüeta doble, és a dir, que la seva embocadura està formada per dues canyes, al igual que el fagot, el corn anglès o la xeremia. En el cas dels oboistes, generalment són ells els que es fabriquen les canyes i això té la seva complexitat i, a més, és molt important per trobar la qualitat en el so.
Aquest concert (recordeu-vos que un concert és quan hi ha un o varis instruments solistes), el va composar Mozart a l'any 1777 i després el va arreglar per convertir-se en el 2n Concert per flauta.
Quant a l'intèrpret, Heinz Holliger, és un oboista suís molt conegut, que li treu un so a l'oboè deliciós.

MÚSICA DE LA SETMANA: FANFARE CIOCARLIA-BORN TO BE WILD

La Fanfare Ciocarlia és una fanfara, és a dir, una banda que, en principi, va néixer per fer ballar a la gent a les noces, als batejos i també als funerals. Pertanyen a l'ètnia gitana i són de Romania. Així com aquí, a les persones de raça gitana els agrada tocar la guitarra bàsicament, als que viuen a aquests països envoltats pels Balcans( una serralada enorme ubicada a l'est d'Europa), els agrada, sobretot, tocar instruments de vent- metall. Hi ha moltes bandes d'aquest estil per allà i a  la persona que toca la trompeta se li considera com un déu i se li admira moltíssim.

La cançó que aquí proposam , Born to be wild, és una de les darreres que han publicat. Està cantada en un dialecte romaní i s'ha de destacar la velocitat que agafen articulant els sons vocals i que després també agafen quan toquen els instruments. La veritat és que són molt divertits.

MAURICE RAVEL-BOLERO

El compositor francès Maurice Ravel, del qual han considerat alguns que la seva música era impressionista, uns altres modernista i uns altres representativa del classicisme del segle XVIIIè, és a dir, que han posat moltes etiquetes a la seva música per dir que  no pertany a un estil concret sinó que senzillament va tractar de fer música, independentment de les fonts on s'inspirava. Idò, d´aquest compositor el celebre i popular Bolero. És tracta d'un ballet per a orquestra que té com a característica  la seva senzillesa i, a la vegada i per això mateix, la seva genialitat. Sols utilitza un tema i un contratema repetits incansablement que sols canvia en l'orquestració, és a dir, pels diferents instruments que van interpretant-lo, i que cada vegada va sonant amb més intensitat(crescendo).

 He aquí dues versions: la versió original amb una guia d´audició; i una segona interpretada pel grup BLAST!, interpretada sols amb instruments de vent-metall i percussió, i que val la pena.

MÚSICA DE LA SETMANA- WHITNEY HOUSTON-GREATEST LOVE OF ALL

Com a homenatge a na Whitney Houston, una gran cantant de R&B i de soul amb una elegància exquisida a l'hora d'interpretar, aquesta preciosa balada composada per Michael Masser i que després va interpretar el guitarrista i cantant George Benson. Quina pena!

MÚSICA DE LA SETMANA: PIOTR ILICH TCHAIKOVSKY-CONCERT No1 PER PIANO I ORQUESTRA

Del gran compositor rus Txaikovsky, autor entre d´altres de músiques tan conegudes com El llac dels cignes, Romeo i Julieta, El capricci italià, El trencanous o la seva obra pòstuma( la darrera que va composar), la 6a simfonia" Patètica", aquest Concert No 1 per piano i orquestra. Aquest Concert que, en un principi, va dedicar al pianista Nikolai Rubistein i que va rebutjar-lo i menysprear-lo, el va dedicar a un director d´orquestra.
La celebre melodia del principi de l´obra la va agafar d´uns músics ambulants cecs que anaven per un mercat a prop d´Ucraïna. Melodia molt romàntica, per cert. No ho trobeu?

Aquest concert està interpretat per un dels millors pianistes , Daniel Barenboim.

MÚSICA DE LA SETMANA: QUEEN - BOHEMIAM RHAPSODY

Del grup de rock britànic Queen, amb el seu cantant Freddie Mercury i el guitarrista Brian May, aquesta cançó  dividida en sis parts: una introducció a capela( que vol dir sense acompanyament instrumental), una balada, un solo de guitarra, un fragment operístic, una part de rock i el final que agafa una altra vegada la balada de l'inici. Com podeu  comprovar, una cançó molt completa. Tot un clàssic amb el carismàtic Freddie Mercury. 

MÚSICA DE LA SETMANA: TOUMANI DIABATE- DEBE LIVE AT BOZAR

En Toumani Diabate va néixer a Mali, al continent africà, i és intèrpret d'un instrument típic d'allà que s'anomena Kora. El seu pare, que també tocava aquest instrument, va ser el primer en gravar un disc amb aquest instrument.
Ha col.laborat amb diferents músics i ha interpretat diferents músiques com el flamenc, el blues i el jazz.

En aquest video, enregistrat en directe, en Toumani Diabate està acompanyat a la guitarra per un altre músic africà, n'Ali Farka Touré. Cal destacar l'acompanyament, senzill però suggerent, de la guitarra, i la improvisació d'en Toumani a la Kora. Com gaudeixen!!!!

MÚSICA DE LA SETMANA: CARL ORFF- CARMINA BURANA

Carl Orff va ser un compositor alemany que va dedicar gran part de la seva vida a l'aprenentatge musical dels nins a les escoles. Avui en dia, el seu mètode és utilitzat a molts de centres educatius.
A més d'aquesta faceta de pedagog, també va ser compositor i la seva obra més coneguda és, sens dubte, aquesta Carmina Burana, una col.lecció de cants dels segles XII i XIII que criticaven al poder i a l'esglèsia. En Carl Orff els va musicar d'una manera esplèndida i aquí està el resultat. Bé, aquí teniu un fragment d'aquesta obra interpretada per l'Orquestra Filarmònica de Londres dirigida per Zubin Mehta.

MÚSICA DE LA SETMANA: STEVIE WONDER- ISN'T SHE LOVELY

Del disc publicat a l'any 1976 Songs in the Key of Life ( un dels millors de n'Stevie juntament a Innervisions i Music of my mind, entre d'altres) aqui teniu aquesta meravella de cançó titulada Isn't She Lovely , que està dedicada a la seva filla, Aisha, qui surt plorant a l'inici de la cançó. Aquesta cançó ha estat molt versionada, és a dir, molts de músics l'han interpretada a la seva manera.
Aquí trobareu la versió original del disc i una altra en directe.