MÚSICA DE LA SETMANA:LUCIANO BERIO-SEQUENZA V

Compositor italià que va morir al 2003, Luciano Berio està considerat com un dels compositors més importants de la música vanguardista contempòrania europea juntament amb en Luigi Nono, Karl Stockhausen i d´altres. Vanguardista perquè va  rompre amb les formes musicals més tradicionals i amb la manera de fer música (quan l´escolteu el comprovareu) i contemporani perquè va viure a una època molt recent.
En Berio era pianista però, durant la Segona Guerra Mundial va ser reclutat per al exèrcit i el primer dia, mentres utilitzava un revolver, es va lesionar a una mà i va haver de deixar de tocar el piano i dedicar-se a la composició.
Aquesta Sequenza V per a trombó sol, forma part d´una col.lecció de sequenzes ( en total són tretze d´entre cinc i deu minuts cadascuna) que cada una d´elles està dedicada a un instrument. Per escriure aquestes peces, en Berio va haver de comptar amb la col.laboració de famosos intèrprets ja que per escriure una composició per a un instrument determinat has de conèixer-lo molt bé . En aquest cas, a més, requereixen que els músics que les toquen siguin molt bons. Així veureu que, en aquesta, l´intèrpret ha d´actuar a la vegada tocant i cantant i ha de transformar la veu en un instrument i l´instrument en veu. Què complexe eh?. Si escoltau molt bé, molt bé, veureu que en un dels fragments toca i xerra a la vegada.
El trombonista és en Christian Lindberg que para l´ocasió s ha vestit de payaso perquè en Berio així ho suggeria.

Ah, i com que ahir em varen enviar aquest video i també hi ha trombons, idò també el pos. A què fins ara creieu que la vara del trombó es movia amb les mans?

MÚSICA DE LA SETMANA: STEVIE WONDER- I WISH

Encara que n'Stevie Wonder ha tingut entrebancs greus a la seva vida com quedar-se cec des de ben petit, orfe quan era un nin o tenir un accident de cotxe com a conseqüència del qual va estar uns dies  en coma, sempre ha mostrat en la seva música unes ganes de viure encomiables.
Per altra part, és un dels músics més genials de la història de la música i als tretze anys ja va aconseguir el seu primer èxit. A més de ser multinstrumentista, és a dir, toca diferents instruments, ha creat discs  que quedaran, probablement, com a obres mestres de la història de la música.
Un exemple clar és el disc Songs in the key of life que inclou el tema que presentam, I wish, o també Innervisions, Talking Book o d'altres.
Aquesta cançó, I wish, es va desenvolupant al voltant d'una línia de baix amb la qual s'inicia la cançó i que no abandona en quasi tota l'estona. Això en música té un nom, obstinat, que és una repetició d'un fragment rítmic o melòdic d'una manera insistent durant una cançó. Sabeu el que és una persona caparruda, no? Idò una persona obstinada seria el mateix i d'ahi el terme musical obstinat. I aquest seria un dels elements que atreuen més de la cançó: el fet que aquesta repetició constant, aquest obstinat no arribi a cansar en cap moment. Mem si sou capaços de seguir-lo?

INSTRUMENTS: EL PIANO

Bé, aprofitant que la darrera música de la setmana era el Clair de Lune de Claude Debussy i que l'instrument protagonista d'aquesta i d'altres obres d'aquest autor estan escrites per a piano, sols voldríem mencionar les tres classes de piano que s'utilitzen actualment ( i sols es referim als pianos acústics, és a dir, els que no els fa falta endollar perquè sonin). Mirau, el piano que utilitzava n'Angela Hewitt per interpretar a Debussy al Clair de Lune era el de Gran cua i que pot medir més de 256 cms; el de mitja cua, que pot medir entre els 190 cms i els 225; i el més corrent de trobar,  el vertical o de paret,que és el que solen utilitzar els estudiants de piano.

                                            




Piano vertical o de paret

                                         Piano de mitja cua

Piano de gran cua

MÚSICA DE LA SETMANA: CLAUDE DEBUSSY-CLAIR DE LUNE

Malgrat que en Claude Debussy no va destacar molt als estudis de música i que, segons diuen, era bastant indisciplinat, sí que va ser un gran pianista i compositor. Idò, d'aquest autor francès, escoltarem un dels moviments de la Suite Bergamasque ( el seu primer gran èxit). Com recordau d'altra música, la Suite és una composició instrumental que té diferents moviments(parts) i que tenen el seu origen en un ritme de dansa.
En Debussy va trencar amb el Romanticisme, que era el corrent musical que estava de moda a occident per aquella època, i el que pretenia era que el que escoltàs  la seva música sentira imatges i impressions. Per això, a n'aquest corrent musical( i que també va ser en el camp de la pintura amb Monet , Manet i d'altres) se li va donar el nom d'Impressionisme. Encara que a ell no li agradava que li incloguessin.
Mem si tot això, aquestes imatges i impressions, les sentiu en aquest deliciós Clair de Lune(clar de lluna) amb la magnífica interpretació de n'Angela Hewitt que, com podreu comprovar ella si que ho sent. Fins i tot ni tan sols un esclat d'una bombeta o qualque cosa similar que se sent cap al minut  2:35  no la fa deixar de sentir. Ni a ella ni al públic assistent.