Cada setmana els alumnes del CP Montaura treballam sobre una música que intentam que sigui el més variada possible ja que el repertori musical és molt ampli.Així, cada nivell treballa la música d'una manera determinada:tipus d'agrupació, estil, instruments que intervenen,sensacions que produeix, estructura...

dimecres, 29 maig de 2013

MÚSICA DE LA SETMANA: DAFT PUNK-AROUND THE WORLD. MÚSICA ELECTRÒNICA

Que simple que arriba a ser la música en ocasions. Aquí tenim un exemple d'això. Amb un motiu que es va repetint durant tota la cançó, els francesos Daft Punk aconsegueixen composar una cançó que, almanco, aconsegueix moure el nostre cos. De fet, aquesta cançó estaria dins del corrent del Dance, és a dir, musica per ballar.
Però el motiu de presentar aquesta cançó és per parlar una mica de la música electrònica. En aquesta, els instruments no són reals normalment, és a dir, tu sents un baix elèctric però el que realment sona és una maquina que reprodueix el baix elèctric. Així, en aquesta música que presentam, a més del baix, sona una bateria que la reprodueix una caixa de ritmes; una guitarra, que també és imitada per una màquina; i un instrument, que està molt de moda ara però que es va inventar al 1930 i que és el vocoder. Aquest el que fa es distorsionar la veu humana i així sembla que és com un robot.
Respecte al video que anau a veure, és curiós perquè cadascun dels sons que s'escolten  estan representats per uns personatges: els que van disfressats d'atletes, amb xandall i amb un cap petit damunt un altre cap més gran, representen al baix elèctric i així, quan pugen les escales, fan notes ascendents i, quan baixen, descendents; les nadadores representen un teclat elèctric; les calaveres, la guitarra elèctrica; i les mòmies, la caixa de ritmes. La veritat és que està molt aconseguit.
Ale idò, a ballarrr!!!

dijous, 23 maig de 2013

NINO ROTA- FEDERICO FELLINI-CARLOTA'S GALOP

En Federico Fellini, que era un director de cinema italià i que va realitzar pel·lícules tan genials com Amarcord, Roma, L´Strada o aquesta que avui mencionam, Fellini 8 i 1/2, va conèixer a Nino Rota a una parada d´autobús. Quan en Nino Rota li va dir que era compositor, varen iniciar una relació tan personal com professional que començà amb la segona pel.lícula d´en Fellini ja que a la primera encara no el coneixia. Així, en Nino Rota va compondre la banda sonora de la majòria dels films del gran director italià i d´altres directors italians com Zeffirelli, Visconti, Monicelli i d´altres directors italians. També va ser l´autor de la música de les tres parts de la conegudíssima El padrí, de Francis Ford Coppola
Respecte a aquesta música que avui escoltam hem aprofitat per explicar la diferència entre el que és un plagi, que és un delicte i que, per tant, és il.legal; i el que és una mena d´homenatge a un músic  o a una música i que és el que va fer en Nino Rota. Perquè... després d´escoltar aquesta música, sobretot l´inici, a quina altra música vos recorda? Va, vos donaré una pista: l'autor va sortir en aquest bloc a l'octubre de l'any passat i la música era un ballet. Dins d'aquesta entrada inclús és menciona el títol de la música que s'assembla a n'aquesta. A veure si sou capaços. Segur que sí!

Vos pos un altre exemple del que és un homenatge o una evocació d'un músic a un altre per l'admiració que té: la malaurada Amy Winehouse va composar una cançó, Tears Dry On Their Own, que també va sortir en aquest bloc i que l'inici s' assembla molt a una cançó del gran Marvin Gaye, Ain't no Mountain High Enough. Comproveu-ho



dilluns, 13 maig de 2013

INSTRUMENTS: INSTRUMENTS D'HONGRIA

Seguint amb el recorregut que hem fet sobre  la música dels diferents països que han participat en el projecte Comenius amb la nostra escola, feim una altra paradeta a Hongria per escoltar instruments que s'utilizen per aquelles contrades. Aquests que vos mostram són alguns dels exemples:

                  El Tárogató
El Cimbalom
 


 
 El Koboz 


                                                    El Kemence














dilluns, 6 maig de 2013

MÚSICA DE LA SETMANA: MADNESS-OUR HOUSE

I aquesta setmana un parell de cançons de la divertida banda anglesa "Madness" que va tenir molt d'èxit durant la dècada dels 80.
La seva música és una barreja on combinen el pop i l'ska. Així, també van començar amb altres grups que practicaven el mateix estil com "The Specials" i " The Selecter".
A un concert d'aquest grup inclús va assistir el llegendari Bob Marley i comentà que s'ho havia passat molt bé.
Vos presentam aquí dos clàssics d'aquest grup: "Our House" i " It Must Be Love".


dimecres, 24 abril de 2013

MÚSICA DE LA SETMANA- PIETRO MASCAGNI: CAVALLERIA RUSTICANA(INTERMEZZO)

Del compositor  italià Pietro Mascagni, aquest emocionant Intermezzo de l'òpera Cavalleria Rusticana.
L'òpera, com sabeu, és com a una mena de teatre en la qual els personatges, en lloc de xerrar als diàlegs, el que fan és cantar i, de vegades, també parlen.
Idò, a l'Intermezzo( o Intermedi) els cantants descansen i l'orquestra agafa tot el protagonisme sense els cantants. I aquest Intermezzo que escoltarem és una de les joies més commovedores i de més bellesa que ens ha deixat la història de la música. De tal bellesa i de tal emoció que inclús el director de l'orquestra, Georges Prêtre, sembla que s'eixuga una llàgrima en un moment de la interpretació.
S'heu de fixar també que, a l'òpera, com que els protagonistes són els personatges, és a dir, els cantants, ells són els que ocupen l'escenari i l'orquestra toca baix, al fossat. Adoneu-vos que pràcticament estan a les fosques.
Intentau treure les emocions amb aquesta música que sol anar bé.


                      

dimecres, 17 abril de 2013

MÚSICA DE LA SETMANA- CANTANTS O VOCALISTES

En aquesta audició intentarem explicar la diferència entre un cantant i un vocalista. Encara que, a simple vista, no sembla que hi hagi gaire diferències, sí que hi són. Així, el cantant interpreta una melodia amb una lletra determinada, és a dir, canta una cançó; en canvi, el vocalista, a més de cantar la cançó, utilitza els sons produïts pel seu aparell fonador per, per exemple, imitar altres instruments o també per improvisar amb els diferents sons. Un exemple il·lustratiu serien els intèrprets que aquesta setmana presentam. Es tracta del gran Al Jarreau(que, per cert, actua a Palma a finals d´aquest mes) i un dels seus alumnes avantatjats, Kurt Elling.
Com podreu comprovar, a l´inici de la cançó Al Jarreau(que és el del capell) va imitant el contrabaix. Inclús mou els dits com sí estigués pitjant les cordes. Alhora, Kurt Elling, que és l´altre, imita la percussió. Després d´aquesta mena d´introducció Kurt Elling comença a cantar la cançó i n´Al Jarreau li acompanya amb el seu contrabaix particular. Entra el piano, el contrabaix real i la batèria i, després d aquest incís, s´intercanvien els papers: Al Jarreau canta la cançó i Kurt Elling li acompanya amb la veu imitant la percussió, per a més tard iniciar una particular batalla
d´ improvisacions vocals entre l´un i l´altre.
A més d´aquest video vos posarem altres exemples de bons vocalistes com el conegut de Bobby McFerrin o un dels pares de tots,Jon Hendricks amb el grup vocal Manhattan Transfer





dimecres, 10 abril de 2013

MÚSICA DE LA SETMANA-MÚSIQUES DEL MÓN: ITÀLIA

Un dels països  del programa Comenius on la nostra escola també hi participa és Itàlia. D'aquest país hem escollit una dansa típica d'allà de la qual ja vàrem parlar quan presentàrem la Simfonia Italiana de Mendelsshon. Es tracta de la Tarantella. El ritme d'aquesta dansa és molt animat des del principi de la cançó i, sovint, i com podreu comprovar qual l'escolteu, després de la primera meitat  va augmentant de velocitat en crescendo fins arribar al final. Aquest accelerando, i segons alguns teòrics, està relacionat amb l'aràcnid del qual prové la paraula tarantella, és a dir, de la taranta o tarántula en castellà. Potser tingui a veure a que quan et pica una taranta has d'anar corrent al metge?
El ben cert és que la tarantella que aquesta setmana vos presentam, i que és una Tarantella napolitana, és una petita joia composada per un compositor alemany, n' Athanasius Kircher, que va néixer al 1602, i que està magistralment interpretada per una agrupació italiana, L'arpeggiata. Aquesta formació utilitza instruments de l'època i així podreu escoltar: de corda pinçada, guitarres i harpa; de corda frotada, encara que aquí pince les cordes(pizzicatto), el contrabaix, i també la viola da gamba( cama en italià), i que és el precedent del violoncel; de corda percutida, és a dir, picada, aquesta mena de saltiri que toca amb aquests martellets; i, per finalitzar, i de percussió, aquestes castanyetes que li donen una gràcia molt especial a la peça.
Escoltau, si voleu, aquesta petita meravella i fins la propera.