Cada setmana els alumnes del CP Montaura treballam sobre una música que intentam que sigui el més variada possible ja que el repertori musical és molt ampli.Així, cada nivell treballa la música d'una manera determinada:tipus d'agrupació, estil, instruments que intervenen,sensacions que produeix, estructura...

dimarts, 29 de gener del 2013

MÚSICA DE LA SETMANA:FRANK ZAPPA-JOE'S GARAGE

Aquesta setmana vos presentam a un músic que, per mi, és un dels genis de la música del segle XX i que no ha estat el suficientment reconegut, en Frank Zappa.
Encara que a ell quan era petit li agradava molt Edgar Varèse, que era un compositor de música d'avantguarda , a sa mare no li agradava tant. Malgrat tot, quan va complir quinze anys li va regalar una conferència telefònica amb ell.
Al principi, quan era més jove, en Zappa va començar per tocar la bateria però cada vegada es va interessar més per la guitarra i per instruments més moderns com  el synclavier. També des de molt prest va començar a composar música. Les seves composicions eren una barreja genial entre la música clàssica, el jazz, el rock, el rhythm and blues... és a dir, era molt eclèctic ja que li agradava mesclar diferents estils i criticava als que es tancaven en un sol estil de música. Per a ell, la música havia de trencar barreres i aquesta actitud la va dur fins a les darreres conseqüències. Era un músic amb molta personalitat, al que li agradava tenir tot controlat i un lluitador incansable que inclús va arribar al senat dels Estats Units per defensar les coses que no trobava justes.
Durant una actuació al Casino de Montreux, Suïssa, tot l'equip de música del grup es va cremar per una bengala que va llençar un del públic. Aquest succés va servir d'inspiració per la llegendària cançó"Smoke On The Water" del grup Deep Purple i que ja varem presentar en aquest bloc.
Per altra part, el seu nom ha estat utilitzat a àmbits diferents de la música. Així li varen posar el seu nom a un molusc que varen descobrir; o també a un gen d'una bactèria; o, inclús a un asteroide. Ah! i també va sortir a un episodi dels Simpsons. En definitiva, un personatge dels que no haurien de desaparèixer( va morir als 53 anys, massa jove) i, sobretot, un supermúsic.
Vos deixaré amb una de les seves cançons, Joe's Garage, que està dins del disc del mateix nom, i que esta concebuda com a una òpera-rock. Llàstima que les imatges no siguin massa bones.

Va. Vos pos una altra: " Bobby Brown" . És que té tantes!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada